Preguntes freqüents

QUÈ ÉS L’AL·LÈRGIA?

L’al·lèrgia és una alteració dels mecanismes de defensa immunitaris de l’organisme. El al·lèrgic té una predisposició a reaccionar de manera diferent als no al·lèrgics davant diverses substàncies amb les quals estem habitualment en contacte. Aquestes substàncies anomenades al·lèrgens o antígens, són summament variades: aliments, medicaments, alguns cosmètics, substàncies que penetren a l’organisme pel nas i els bronquis (pols, pòl·lens, fongs de la humitat) etc .. En l’organisme, a més dels anticossos que el defensen de les infeccions, hi ha altres tipus, com els anticossos IgE, que habitualment estan augmentats en els al·lèrgics i que són els responsables dels símptomes al·lèrgics. A l’ingressar en l’organisme les substàncies a les quals el pacient és al·lèrgic, aquestes es posen en contacte amb els “anticossos de l’al·lèrgia”, produint-se la reacció al·lèrgica, també anomenada reacció antigen-anticòs.

Com es manifesten les malalties al·lèrgiques?

El lloc de l’organisme en el qual es produeix la reacció al·lèrgica es denomina òrgan de xoc. Segons quin sigui l’òrgan de xoc es produiran les diferents malalties al·lèrgiques. Els problemes més freqüents que veiem en les consultes d’al·lèrgia són:
Malalties al·lèrgiques de les vies aèries:

• Rinitisal·lèrgica
• Asma al·lèrgica

Altres malalties al·lèrgiques

• Èczema de contacte
• Al·lèrgia per picada d’himenòpters
• Al·lèrgia per aliments
• Al·lèrgia per medicaments

S’hereta l’al·lèrgia?

Tots els éssers vius posseeixen la capacitat de transmetre gran part de les seves pròpies qualitats als seus descendents. I avui dia els experts reconeixen que la predisposició genètica contribueix de manera decisiva al desenvolupament de malalties al·lèrgiques en individus de famílies amb aquesta tendència. Fins a un 75% de les persones al·lèrgiques compten amb antecedents familiars d’aquesta manera especial de reaccionar, mentre que no més del 10% d’individus que no han tingut símptomes presenten una càrrega genètica d’aquest tipus entre els seus predecessors.
Les persones al·lèrgiques poden transmetre als seus descendents la constitució al·lèrgica, bé directament, o bé després d’un o diversos salts generacionals. Quan els dos progenitors són al·lèrgics els fills d’aquests tenen un risc d’almenys el 68% de patir una malaltia al·lèrgica. Mentre que si tan sols un dels pares és portador d’aquest tret, les probabilitats es redueixen en un 55%. En el cas que cap dels pares sigui al·lèrgic, la probabilitat que un fill pateixi, per exemple, asma es redueix a un 14%.

A quina edat apareix l’al·lèrgia?

Pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot en persones d’edat madura, però és més freqüent en la infància que en l’edat adulta. L’asma, èczema i l’al·lèrgia alimentària són més freqüents en el nen que en l’adult; les reaccions per picades d’insectes i les rinitis causades per pòl·lens solen començar en l’adolescència i habitualment, abans dels 20 anys i les al·lèrgia a medicaments són més comuns en joves i en l’edat mitjana de la vida i menys freqüents en la primera infància.

És possible detectar en els nens aquesta predisposició a ser al·lèrgics?

Si. Avui dia hi ha anàlisi que ja es poden fer en nens de poca edat, fins i tot en nounats, que ens poden orientar sobre la possibilitat que aquest nen desenvolupi alguna manifestació al·lèrgica en el transcurs de la seva vida.